Traitement en cours...

Las Malinèiras (Les Filles de la Mer)

Barreyre Emilien
Date de parution 14/12/2023
EAN: 9782824011134
Disponibilité Disponible chez l'éditeur
Las Malinèiras qu’estot publicat permèir en 1912 dab l’ajuda e los conselhs de S. Palai e M. Camelat. Qu’estot de-tira considerat com ua òbra màger de la letradura occitana modèrna ; en aqueth genre mau-aisit qu’egau es la poësia lirica que s’i illus... Voir la description complète
Nom d'attributValeur d'attribut
Common books attribute
ÉditeurREGIONALISMES
Nombre de pages168
Langue du livreOccitan (après 1500)
AuteurBarreyre Emilien
FormatPaperback / softback
Type de produitLivre
Date de parution14/12/2023
Poids275 g
Dimensions (épaisseur x largeur x hauteur)1,40 x 16,00 x 24,00 cm
Contes per ríder e autas òbras en gascon
Las Malinèiras qu’estot publicat permèir en 1912 dab l’ajuda e los conselhs de S. Palai e M. Camelat. Qu’estot de-tira considerat com ua òbra màger de la letradura occitana modèrna ; en aqueth genre mau-aisit qu’egau es la poësia lirica que s’i illustrèren davant eth Mistrau e Camelat, E. Barreyre s’a sabut portar au nivèu deus mei grans poètas d’òc. « ... A nosauts lo barret de lana e los cravans E los calhòcs de neu que van pescar los grans Sas hanhèirs d’Arcaishon quan la mar es abaishada ! A nosauts los braçalhs obèrts de las gran’mars Los minjars en plena aiga on parpàlhan las velas E dau só la broèla, e las sentas estelas ! »La presenta edicion — hèita 40 ans après la permèira en grafia occitana, qu’es estada hòrt aumentada de pèças ineditas per rapòrt a las edicions de 1912 e 1953. Que balha atau ua vista plan mei complèta de l’òbra deu pescaire d’Arès. Que torna préner los avant-dísers de las edicions de 1953 e 1983 e mei las traduccions en francés de las permèiras edicions. Emilien Barreyre, vadut a Arès (Gironda) en 1883, qu’es lo poèta de la mar e de la vita vitanta deus malinèirs e de las malinèiras de la Laca d’Arcaishon. Permèir de tot qu’es hilh de pescaire, pescaire eth-medish, e digun miélher qu’eth ne sabot cantar la Gran Mar gascona, son bòrn e sa gent. Caçat per la praubèra deu país carit entà la banlèga de París, qu’i morirà en 1944 shens aver podut tornar véder la tèrra-mair.